L'ART DEL TEATRE, EDWARD GORDON CRAIG
El llibre consta de diversos article de l'autor on relfexiona sobre l'art del teatre, el concepte d'actor i les supermarionetes, la crítica que fa "teatre modern", en aquí hi apareixen dues peces ( art del teatre 1 i 2n diàleg) on dialoga entre un director d'escena i un afeccionat. Aquests diàlegs li permeten expressar la seva mirada innovadora, que sovint és un retorna la dramatúrgia més clàssica... a l'art primitiu i religiós, .on pren protagonisme la màscara, el sentit de la mirada, la superioritat de la vista, enfront l'oïda, per tant més enllà del text...i la recerda d'un el simbolisme i, en definitiva, la necessitat que es conegui bé l'ofici de director: perquè sent un bon artesà pot esdevenir artista, si sap mostrar, oferir una acció poètica, amb color, línia, ritme del moviment...!
L'actor és un element més, i d'ell, ens interessa el moviment, el simbolisme,dins un conjunt on tot esdevé crucial per crear una ACCIÓ POÈTICA
L'actor és un element més, i d'ell, ens interessa el moviment, el simbolisme,dins un conjunt on tot esdevé crucial per crear una ACCIÓ POÈTICA
sobre l'art del teatre, de craig
https:
//books.google.es/books?id=bR7YP_aC8z4C&pg=PA226&lpg=PA226&dq=l%27art+del+teatre+craig&source=bl&ots=Kw0IgfnOOh&sig=RT1j8TOTyMQjHh3ybpBv71m7pLk&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiD25zjjPrMAhVCWxQKHdFEDNoQ6AEIODAD#v=onepage&q=l'art%20del%20teatre%20craig&f=false
Les seves idees han deixat un llegat importantíssim per a la pràctica teatral contemporània. rebuitja la idea de mímesi, de teatre realista...en pintura seria el seu equivalent un Kandinsky.
Entre aquestes, destaca l'ús dels elements escènics en el muntatge, escenografia, vestuari, il·luminació... Tot jugava un paper important per generar un espai en 3D difús que cada espectador havia d'acabar de definir ell mateix, i això ho va aconseguir amb els seus Screens, que permetien canviar de decorat en un moment i la incorporació del color en la il·luminació. També va ser el primer a suprimir les bateries per donar una il·luminació que no ajudava a l'espectacle. Ell transcendeix la realitat, en comptes de només representar com passa en el realisme escènic. Aquests elements poden crear símbols amb els quals es pot comunicar un sentit més profund.
L'actor i el supertitella
Relacionat amb aquesta idea està el concepte que el faria famós, la concepció de l'actor com a supertitella. Craig considerava que l'actor era com un element plàstic més amb capacitat de moviment; per a ell la paraula perdia importància davant el moviment, que era el que completava l'espectacle total.- de fet, dirà que l'origen és el dansarí!)
Per a ell actuar no és un art, perquè l'art només s'aconsegueix amb planificació i materials que puguem calcular, cosa que no trobem en la persona, que està condicionada per les seves emocions que són més poderoses que la ment i de caràcter incalculable. El que un actor imagina no ho pot representar en la realitat perquè està limitat, no és com els pintors que poden decidir en tot moment com faran la seva obra; ell està condicionat per les seves emocions. Craig creu en una reforma del teatre que comença per alliberar l'actor de la personificació, per fer-ho haurien de formar-se en un ensenyament clàssic evitant donar vida al personatge, elevant l'art per sobre els sentiments. Per evitar un realisme groller, s'ha d'acabar suprimint l'actor per deixar una figura inanimada, el supertitella.
Aquesta figura està relacionada amb els ídols de les primeres religions, que tenien un valor espiritual i que Craig intentaria recuperar en el seu teatre en la figura del supertitella.
Director d'escena
També és qui defineix el director d'escena i el seu paper per dirigir l'obra teatral a bon port. Tenia conflicte amb la figura de l'actor per l'estricte control que exerceix en ell quan estava acostumat a anar per lliure. Considera necessari obtenir una perfecció mecànica que s'imposi a les emocions per poder restaurar l'art del teatre. Per fer el teatre ha d'abandonar la idea de representar la natura. Creu que tots els actors haurien de començar formant-se sota la influència de l'ensenyament clàssic per acabar elevant l'art per sobre els sentiments, per acabar suprimint aquest actor i deixar pas a la figura inanimada del supertitella.
Ell relaciona el titella amb els antics ídols de les primeres religions, donant a la seva figura aquesta dimensió mística i transcendent.
Totes les seves propostes eren trencadores per a l'època en què les va concebre, són molt modernes i té una línia de treball que porta alhappening i la performance.
iNFLUIRÀ AL TEATRE DE BERTOLT BRETCH
