Resum Toni Jodar (4oct'12)

Toni Jodar explica la dansa moderna i contemporània (4oct’12). AMÈRICA La dansa clàssica La dansa sempre està lligada al context social i cultural del seu moment, és per això que la dansa clàssica, com el romanticisme, divideix la realitat en dos universos: el terrenal, i el poètic. En aquest segon habiten els desitjos, la lleugeresa, ... Es cerca la ingravidesa, es vol arribar tan amunt que s’ inventen les sabatilles de puntes. Una de les característiques fonamentals de la dansa clàssica és l’en dehors, i les cinc posicions dels peus seran la seva codificació. La dansa moderna Com a reacció a aquests i altres codis de la dansa clàssica i de la rigidesa de la societat americana de principis del segle XX, Isadora Duncan (1878-1927)es treu les sabatilles per contactar amb el terra; canvia els mallots per robes amples com túniques, per sentir la llibertat del seu cos i se’n va a la natura per ballar amb el mar, l’aire, les flames, la terra. Ballarà en llibertat amb els quatre elements i, tot i que no crearà una escola, influirà a d’altres ballarins que sí que ho faran: neix la dansa moderna. També a Estats Units, destacaran noms com Loie Fuller (1862-1928), Ruth Saint-Denis (1877-1968) i Martha Graham (1894-1992). Aquesta última parteix del batec del cor com a mecanisme de generació de moviment “CONTRACT” i “RELEASE”, associat amb la respiració: Inspiració-contract, espiració-release. La Martha Graham col•locarà les cames en dedans i en flex. Tindrà una visió particular pel que fa a la relació entre contracció i emoció que li servirà per introduir al seu moviment les sensacions dramàtiques. És per això que anirà a buscar els grans drames de la història de la literatura com per exemple Antonio i Cleopatra de Shakespeare. Uns anys més tard, José Limón(1908-1972)crearà un diàleg entre la SORTIDA I LA RECUPERACIÓ DEL PROPI EIX que donarà lloc a moviments pendulars. El seu estil apel•la a la joia, a la vitalitat. “DIGUES-ME COM ET MOUS I ET DIRÉ QUI ETS”. La dansa contemponània Merce Cunningham (1919-2009)Va ser solista de la companyia de Martha Graham, i d’ella pren el concepte contracció-tensió per dividir-la i agafar la contracció sense tensió i així obtenir la FORMA CORBA. També trenca amb la idea de frontalitat de l’escena amb el públic. Els seus ballarins comencen a ballar fora de l’escenari. No només descentralitza l’espai sinó que el democratitza: “L’espai balla”. A més, vol analitzar el moviment, estudiar-lo per la seva cinètica no pel que pugui significar, deslliga el moviment de la dansa del món literari, de la transmissió d’una història. El moviment tampoc està subordinat a una música, es val per si mateix “DANCE IS NOT EMOTION BUT MOTION”. Amb ell neix la dansa contemporània. Els seus alumnes crearan el moviment postmodern. D’acord amb el mestre pel que fa al trencament que promou, discrepen però amb la muscularitat en la formació del ballarí, aquests coreògrafs extreuen el moviment a partir de tres supòsits: 1. CONTACTE entre superfícies corporals, entre cos i cosa,... 2. EXPLORACIÓ DE LES ARTICULACIONS DEL COS, si em deixo portar per les sensacions líquides i articulars crearé moviments suaus. 3. ENERGIA, a mitjans finals del segle XX els Estats Units rep molta immigració oriental i per tant seran habituals pràctiques com Tai-chi, ioga, meditació. L’energia generada d’aquestes activitats es pot recollir i transformar en moviments de dansa. Neix el concepte d’ECONOMIA MUSCULAR, es genera moviment amb menys esforç i menys tensió muscular= els essers són més eficients. Aquest fet ens porta al concepte MINIMAL (menys és més)(1)=dansa conceptual. EUROPA A principis de segle el món social i cultural, queda marcat per les dues Guerres Mundials (Pintura: expressionisme alemnay: Klimt; filosofia: Kafka; òpera: Weber; cine: Nosferatu, Metròpoli). Pel que fa a la dansa, destacarem la figura de Mary Wigman (1886-1973), que recollirà la crispació de la realitat en les seves coreografies. Utilitzarà màscares per neutralitzar la mirada i destacar els moviments corporals. Serà representant juntament amb la Pina Baush (1940-2009)de la dansa expressionista. Aquesta coreògrafa va ser alumna de Kurt Jooss (1901-1979)que va coreografiar The green table (1932) obra premonitòria de la IIGM que es caracteritzarà per l’ampliació dels rols dels ballarins, creant així la dansa teatre. _____________________________________________________________________ (1)Ludwig Mies Van der Rohe(1886-1969) aplica aquest mateix concepte a l’arquitectura. Bibliografia ABAD,A. (2004), Historia del ballet y de la danza moderna, Madrid: Música Alianza editorial. Webgrafia http://www.luciernagaclap.com.ar/articulosrevistas/2_cunningham.htm. http://es.wikipedia.org/wiki/Kurt_Jooss.

MACBETH Els generals escocesos Macbeth i Bànquo regressen victoriosos d'una batalla contra les tropes noruegues. En un erm es troben amb tres bruixes que profetizen que Macbeth serà Senyor de Cawdor i Rei d'Escòcia i que l'estirp de Banquo regnarà a Escòcia. El Rei d'Escòcia, Duncan executa al Senyor de Cawdor per traïció i el lliura el senyoriu a Macbeth. Macbeth veient que el destí anunciat per les bruixes es va complint i animat per la seva esposa, assassina Duncan quan aquest s'allotja al seu castell. Els fills del Rei, Malcolm i Donalbain fugen espantats cap a Anglaterra i Irlanda respectivament pel que la sospita del regicidi recau en ells. Macbeth, com a parent més pròxim, és nomenat Rei d'Escòcia. Perquè no es compleixi la profecia de les bruixes respecte a Bànquo, Macbeth envia sicaris per a matar Bànquo i el seu fill Fleance. Bànquo mor, però el noi aconsegueix escapar. Macbeth té cada vegada més al·lucinacions i el fantasma de Banquo se li apareix. Espantat, consulta les bruixes i aquestes li diuen que es guardi de Macduff, Senyor de Fife; que cap home parit per dona podrà mai vèncer a Macbeth; i que el seu poder es mantindrà fins que el bosc de Birnam entri a Dunsinane. Macbeth fa assassinar la dona i els fills de Macduff. Aquest mentrestant ha partit cap a Anglaterra per a unir-se a Malcom, legítim hereu de la corona escocesa, i han reclutat un exèrcit de 10000 homes per a entrar a Escòcia. El sentiment de culpabilitat torna boja Lady Macbeth que acaba traient-se la vida. L'exèrcit de Malcom talla arbres del bosc de Birnam i escudats rera d'ells, els homes entren a Dunsinane. Macduff, que havia estat tret del ventre de la seva mare abans d'hora, acaba amb la vida de Macbeth. Malcom és proclamat Rei d'Escòcia.

La tragèdia va néixer del ditiramb, himne dedicat a Dionís, el déu no sols del vi, sinó de la fertilitat i de la commoció extàtica. En les festes consagrades a aquesta divinitat es formava un cor de camperols disfressats de sàtirs per entonar cants que eren interromputs per exclamacions i comentaris del director o corifeu. La matèria d’aquests himnes es reduïa a narrar les aventures de Dionís, les seues llargues peregrinacions per tota la terra, les seues persecucions i les seues desgràcies alhora que les seues alegries i exaltacions. En tot això hi havia moviment i vivacitat. Més tard, al segle VI aC es va introduir la senzilla novetat d’afegir al ditiramb un altre actor que dialogara amb el corifeu, enfront del cor, que també intervenia en l’acció, amb la qual cosa va sorgir el drama pròpiament dit. Dos elements bàsics, que ja es troben en la fase primitiva de la tragèdia, han conferit sempre a la tragèdia grega el seu caràcter essencial: Dionís i el mite. L’element bàsic de la religió dionisíaca és la transformació. L’home arravatat pel déu, introduït en el seu regne mitjançant l’èxtasi, és un home distint del que era quan es trobava enmig del tràfec del món. De la transformació sorgeix l’art dramàtic. També és dionisíaca la indumentària dels actors: la màscara.

Veure slide hare: Aristòtil i tragèdia. MACBETH: VEURE FRAGMENT DE LA PEL.LÍCULA DE POLANSKI