EFÍMERA BELLEZA, UN ESPECTACLE EFÍMER I BELLÍSSIM!!!

El dijous 28 d’octubre de 2010, els alumnes de 2n de batxillerat artístic modalitat escènic van podar assistir a un assaig de la companyia de dansa contemporània Pepe Hevia a l’Estruch.

L’experiència va ser molt gratificant degut a dos motius:
El primer va ser el gran nivell tècnic, coreogràfic i artístic de la peça enriquida per les diferents procedències dels ballarins.
El segon va ser la generositat amb la qual ens va tractar el coreògraf i el seu equip responent a totes les qüestions que vam plantejar després de l’assaig.

A continuació us presentem un resum de les idees claus que va desenvolupar en Pepe Hevia i us encoratgem a que aneu a l’estrena del seu espectacle: Efímera belleza que tindrà lloc el dissabte 18 de desembre a l’Estruch.

Tota la peça parla de les connexions i desconnexions que vivim al llarg de les nostres vides. Aquestes fan referència a les aparicions i desaparicions, per diferents motius, de persones, sentiments, experiències,...
Com que el coreògraf no vol treballar l’art explicatiu, sinó que el que vol és crear un ambient conceptual que transmeti idees, sentiments, sensacions, i que connecti l’artista amb el públic, presenta un col.lage sonor on la música, els sons, els silencis i les respiracions dels ballarins atrapen a un tipus de públic variat, que no ha de mirar només, sinó que ha de pensar què li vol explicar la companyia i com se sent amb els sentiments i les relacions representades.

Aviat us farem arribar el reportatge gràfic.

150 ANYS DEL NAIXEMENT DEL POETA JOAN MARAGALL

Enguany se celebren els 150 anys del naixement del poeta Joan Maragall, per això es fan durant l'any un seguit d'actes commemoratius. Al Teatre Nacional de Catalunya, el director Joan Oller fa la seva proposta escènica. Feu-hi una ullada

Treballs Arts Escèniques

Ja hem començat la lectura expressiva le l'obra que farem al 15 d'abril JOAN, EL CENDRÓS. Cal ara ser disciplinats i aprendre'ns el paper de memòria. El grup que es dedica a afegir diàlegs dels personatges s'ha de posar les piles. Recordeu que qualsevol paper atorgat és important i ens cal seguir el calendari que ens vam marcar.

Ja sabeu que el 26 de gener ens vindrà a veure l'autor, Carles Alberola, valdrà la pena que ja ho tingueu memoritzat.

Bon cap de setmana!
Clara

"Gata sobre la teulada de zinc" d'Àlex Rigola al remodelat Teatre Lliure de Gràcia

el dia 23 de novembre anem a L'ESTRUCH!!!

23/11/10
TEATRE, ASSAIG OBERTS
ESTRUCH APOSTA
CÁMARA OSCURA
COMPANYIA ÀNGELS CISCAR
HORA: 21:30
PREU: Activitat Gratuïta

CAMARA OSCURA es una instalación interactiva de video-danza que tiene como modelo de presentación a público el dispositivo óptico de cámara oscura y en concreto se inspira en la torre Tavira de Cádiz.

Johannes Kepler (1571-1630) acuñó la frase 'cámara oscura' por primera vez en su tratado "Ad Vitellionem Paralipomena"de 1604. Define el concepto de cámara oscura, que será la base de su invento del telescopio. La cámara oscura original era una habitación cuya única fuente de luz era un minúsculo orificio en una de las paredes. La luz que penetraba en ella por aquel orificio proyectaba una imagen del exterior en la pared opuesta. Antes de reducir su tamaño y añadirle lentes al orificio para mejorar la calidad de la proyección fue utilizada por muchos artistas para abocetar escenas. Más tarde la técnica evolucionó dando paso a la fotografía.

Lo que nos interesa del dispositivo de cámara oscura es la situación sensorial y emocional en la que coloca al espectador. Cuando el público entra en la torre Tavira se coloca alrededor de la pantalla que ocupa el centro de la sala dispuesta horizontalmente como un gran plato. Las luces se apagan y desde la oscuridad comienza el espectáculo. La guía estira de una cuerda y abre la tapa del orificio situado en el techo de la habitación. En la pantalla que estaba negra aparece proyectada la imagen del exterior, la guía manipula la lente, sube y baja la pantalla dando foco lejos o cerca, a derecha o a izquierda. Vemos los aviones que en ese momento surcan el cielo, las casas que están lejos, los barcos en el horizonte lejano, también la vecina que tiende la ropa en un terrado próximo a la torre. Nuestra sensación de espías está servida, sin movernos ni ser vistos podemos pasear nuestra mirada 360 grados por el exterior. Nos convertimos en auténticos Voyeur , podemos escoger donde mirar sin ser vistos. Nos invade una sensación de superioridad, nos sentimos privilegiados y poderosos porque tenemos el control visual de todo mientras estamos completamente a salvo de la mirada de los demás.


MIREU-VOS EL DOSSIER PEDAGÒGIC:

Dossier cámara oscura

View more documents from clarasoley.

UN MESTRE: PEPE RUBIANES

VISIONEU AQUEST MONÒLEG GENIAL ANOMENAT "LAS TAPAS". BON PONT!

NO MATARÀS!, UNA EXPERIÈNCIA TEATRAL FANTÀSTICA

Marcel Marceau, mim.


AVUI, DIVENDRES, HEM ANAT A L'ESTRUCH A VEURE L'OBRA DE LA COMPANYIA "CRIATURES" DE JORDI VILÀ: NO MATARÀS. ENS HAN OFERT UN ESPECTACLE DIVERTIDÍSSIM BASAT EN LA TÈCNICA DEL MIM CORPORAL I DE LA PANTOMINA.PER AIXÒ, PER SABER-NE MÉS US FEM ARRIBAR UNA DEFINICIÓ D'AQUEST NOVA MANERA DE FER TEATRE.

RECORDEU QUE TENIU DEURES: DEIXAR UN COMENTARI SOBRE EL QUE HEM VIST I PENSAR UN ANIMAL, PER CONTINUAR FENT L'ANIMAL...

... VEGEU ALS ENLLAÇOS LES ENTRADES SOBRE JACQUES LECOQ I ETIENNE DECROUX.

El mim corporal dramàtic d'Etienne Decroux pren el cos com a principal mitjà d'expressió i a l'actor/actriu com a punt de partida per la creació, amb l'objectiu de "fer visible allò invisible" (E. Decroux), permetent-li així mostrar el seu pensament a través del moviment.

Art del moviment més que art del silenci. El mim corporal dramàtic és sobretot l'art de l'actor. Aquest, independentment de la seva ambició artística, ha d'estar present a escena, i aquesta presència serà principalment la del seu cos. Aquest és el seu mitjà d'expressió. El cos és el que sosté la seva indumentària, és allò que veurà l'espectador, el cos és qui porta la veu. És l'esquelet, la mà del guant.

Col·locant el cos en el centre de les seves investigacions, l'actor/actriu de mim corporal busca reconstruir l'essència del drama, integrar en el cos els principis d'una acció o d'una situació dramàtica - desequilibri, inestabilitat, causalitats, ritme - aconseguint així el control d'aquests estats. L'actor es converteix en escultor i escultura, artesà d'una inscripció del pensament en l'espai i matèria del seu propi treball.

Estudiar el mim corporal dramàtic proporciona a l'actor/actriu un control de la seva presència en escena, de la seva col·locació, desplaçaments i accions, gràcies a un estudi meticulós de la tècnica, l'articulació, l'estatuaria mòbil, la improvisació i el repertori.

Estudiar una tècnica, com estudien els músics, multiplica les possibilitats de l'artista, permetent-li fer allò que vol, i no tan sols allò que pot. És una porta oberta cap a una major llibertat i imaginació, així com una porta cap a més claredat en l'execució.

Vegeu un homenatge al gran mim Marcel Marceau ( i mireu a enllaços per saber-ne més)



VEGEU ARA UN ALTRE EXEMPLE DE MIM