EXERCICI DE TEATRE:

ESCULL EL MONÒLEG:

http://www.elfantastic.com/monolegs/monolegs/monoleg02.htm

ORÍGENS DEL TEATRE


https://www.youtube.com/watch?v=72Vz8EG8aAQ

https://www.youtube.com/watch?v=lQOPFxuiaWQ ( en anglès)

CURS 2016 - 2017

BENVINGUTS!

Aquest curs estrenem aula, l'antiga de música, al costat del teatre, per la qual cosa estarem en una zona tota dedicada a les arts escèniques. També hem d'agrair la col·laboració de l'AMPA perquè ens cobreix la despesa del paviment de la classe. Durant aquesta tardor, doncs, ja estarem a punt! Us ben asseguro que treballarem, aprendrem moltes coses i gaudirem, al mateix temps. Vegeu el programa.

Curs 2016-2017

ESCÈNIQUES

Professora: Clara Soley 

OBJECTIUS

El curs pretén una aproximació a l’art dramàtic. Cal dir que tot i que dominaran les sessions pràctiques, hi haurà algun treball de grup  sobre els continguts d’història del teatre que pujaran nota, així com la lectura de textos teatrals.

CONTINGUTS

1. Introducció al llenguatge teatral: el moviment, l’espai, l’expressió corporal, tècniques de veu.
2. Jocs d’entrenament actoral
3. Creació d’un personatge: caracterització
4. Creació d’ambient
5. Tècniques d’improvisació.
6. Els gèneres teatrals
7. Creació de gags a partir de les sessions de classe, segons la unitat temática que treballem
8. Creació de guions amb petits grups
9. Lectura i memorització de textos poètics i teatrals
10. Propostes de diferents muntatges: presentació durant el 3r trimestre entre els mateixos alumnes del grup.
11. Tècniques per realizar un matx d’improvisació

 LECTURES OPTATIVES:

Èdip, rei, Sòfocles

Hamlet, Shakespeare

El malalt imaginari, Molière,

Mort accidental d’un anarquista, Dario Fo

REQUISITS

• Portar roba i calçat còmodes per als exercicis.

• Portar una llibreta mida quartilla per als apunts

· Portar el dossier de teatre/poesia que trobareu a consergeria

Valors

Es pretén  una participació plena i compromesa, una implicació en els projectes col·lectius, adquirir recursos expressius i utilitzar-los en contextos nous.

tant en les classes pràctiques com en l’estudi teòric.

Es valorarà la voluntat de cooperar amb el grup, la capacitat d’adaptar-se, mantenir i desenvolupar els papers teatrals, la capacitat d’expressar-se, aportar idees, de prendre riscos en el que és desconegut, de posar la imaginació i creativitat al servei d’una idea, la capacitat d’augmentar la confiança en un mateix/a, la curiositat per explorar altres formes artístiques i realitats. I, naturalment, un altre dels valors fonamentals serà el de de desvetllar la sensibilitat pel fet escènic i pel text teatral.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

La nota s’extraurà de:

1. L’avaluació continuada de les pràctiques de dramatització ( exercicis preparats i memoritzats prèviament o d’improvisació) per tal de veure les habilitats adquirides.
2. Els deures realitzats ( recerca d’informació), pràctiques d’escriptura i de lectura de textos.
3. Els valors demostrats durant les sessions ( creativitat, respecte, participació, assistència, responsabilitat)  així com  la participació en les activitats realitzades a l’entorn de l’assignatura ( sortides teatrals, assaigs a l’Estruc etc).
4. Els treball realitzats de grups que ens presentarem durant el tercer trimestre ( es valora memorització, presència als assaigs, actitud cooperativa)

L'ART DEL TEATRE

L'ART DEL TEATRE, EDWARD GORDON CRAIG

El llibre consta de diversos article de l'autor on relfexiona sobre l'art del teatre, el concepte d'actor i les supermarionetes, la crítica que fa "teatre modern", en aquí hi apareixen dues peces ( art del teatre 1 i 2n diàleg) on dialoga entre un director d'escena i un afeccionat. Aquests diàlegs li permeten expressar la seva mirada innovadora, que sovint és un retorna la dramatúrgia més clàssica... a l'art primitiu i religiós, .on pren protagonisme la màscara, el sentit de la mirada, la superioritat de la vista, enfront l'oïda, per tant més enllà del text...i la recerda d'un  el simbolisme i, en definitiva,  la necessitat que es conegui bé l'ofici de director: perquè sent un bon artesà pot esdevenir artista, si sap mostrar, oferir una acció poètica, amb color, línia, ritme del moviment...!

L'actor  és un element més, i d'ell, ens interessa el moviment, el simbolisme,dins un conjunt on tot esdevé crucial per crear una ACCIÓ POÈTICA

sobre l'art del teatre, de craig
 https:
//books.google.es/books?id=bR7YP_aC8z4C&pg=PA226&lpg=PA226&dq=l%27art+del+teatre+craig&source=bl&ots=Kw0IgfnOOh&sig=RT1j8TOTyMQjHh3ybpBv71m7pLk&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiD25zjjPrMAhVCWxQKHdFEDNoQ6AEIODAD#v=onepage&q=l'art%20del%20teatre%20craig&f=false

Les seves idees han deixat un llegat importantíssim per a la pràctica teatral contemporània. rebuitja la idea de mímesi, de teatre realista...en pintura seria el seu equivalent un Kandinsky.

Entre aquestes, destaca l'ús dels elements escènics en el muntatge, escenografia, vestuari, il·luminació... Tot jugava un paper important per generar un espai en 3D difús que cada espectador havia d'acabar de definir ell mateix, i això ho va aconseguir amb els seus Screens, que permetien canviar de decorat en un moment i la incorporació del color en la il·luminació. També va ser el primer a suprimir les bateries per donar una il·luminació que no ajudava a l'espectacle. Ell transcendeix la realitat, en comptes de només representar com passa en el realisme escènic. Aquests elements poden crear símbols amb els quals es pot comunicar un sentit més profund.

L'actor i el supertitella

Relacionat amb aquesta idea està el concepte que el faria famós, la concepció de l'actor com a supertitella. Craig considerava que l'actor era com un element plàstic més amb capacitat de moviment; per a ell la paraula perdia importància davant el moviment, que era el que completava l'espectacle total.- de fet, dirà que l'origen és el dansarí!)

Per a ell actuar no és un art, perquè l'art només s'aconsegueix amb planificació i materials que puguem calcular, cosa que no trobem en la persona, que està condicionada per les seves emocions que són més poderoses que la ment i de caràcter incalculable. El que un actor imagina no ho pot representar en la realitat perquè està limitat, no és com els pintors que poden decidir en tot moment com faran la seva obra; ell està condicionat per les seves emocions. Craig creu en una reforma del teatre que comença per alliberar l'actor de la personificació, per fer-ho haurien de formar-se en un ensenyament clàssic evitant donar vida al personatge, elevant l'art per sobre els sentiments. Per evitar un realisme groller, s'ha d'acabar suprimint l'actor per deixar una figura inanimada, el supertitella.

Aquesta figura està relacionada amb els ídols de les primeres religions, que tenien un valor espiritual i que Craig intentaria recuperar en el seu teatre en la figura del supertitella.

Director d'escena

També és qui defineix el director d'escena i el seu paper per dirigir l'obra teatral a bon port. Tenia conflicte amb la figura de l'actor per l'estricte control que exerceix en ell quan estava acostumat a anar per lliure. Considera necessari obtenir una perfecció mecànica que s'imposi a les emocions per poder restaurar l'art del teatre. Per fer el teatre ha d'abandonar la idea de representar la natura. Creu que tots els actors haurien de començar formant-se sota la influència de l'ensenyament clàssic per acabar elevant l'art per sobre els sentiments, per acabar suprimint aquest actor i deixar pas a la figura inanimada del supertitella.

Ell relaciona el titella amb els antics ídols de les primeres religions, donant a la seva figura aquesta dimensió mística i transcendent.

Totes les seves propostes eren trencadores per a l'època en què les va concebre, són molt modernes i té una línia de treball que porta alhappening i la performance.

iNFLUIRÀ AL TEATRE DE BERTOLT BRETCH

SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

El somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare, 1595

Tot passa en una sola nit, just el dia anterior del casament real que unirà al monarca d’Atenes, Teseo, i a la reina de les amazones, Hipòlita. Dues parelles d’atenesos (en Lisandre i l’Hermia, en Demetri i l’Helena) van a parar a un bosc fugint de l’autoritat paterna. En aquest bosc encantat hi viu el follet Puck, que, utilitzant un filtre màgic, complica la vida afectiva dels joves fins a tal punt d’alterar els seus sentiments amorosos. El resultat de la seva acció és un nou circuit sentimental sense cap reciprocitat (amor mutu): en Lisandre s’estima l’Helena, l’Helena, el Demetri, el Demetri a l’Hermia, i l’Hermia el Lisandre. Per si la trama no fos prou enrevessada, al bosc hi van coincidir altres personatges que també son víctimes de diferents encanteris. Bottom, un actor teatral que ha anat al bosc a assajar l’obra que ha de representar la seva companyia per a festejar les núpcies del dia següent, pateix una metamorfosi que converteix el seu cap en un cap d’ase. La reina de les fades -Titania-, víctima també del filtre d’en Puck, s’enamora d’en Bottom per a la satisfacció de l’Oberó, rei dels follets, que ha volgut jugar amb el cor de la reina, amb la que està barallat. Després de diverses situacions equívoques, els joves atenesos, cansats de perseguir-se, s’adormen en mig del bosc, el que permet a en Puck i l’Oberó tornar a utilitzar el filtre per a restaurar l’ordre, cosa que fa que es despertin el matí següent correctament emparellats. El final de l’obra és pròxim: els joves promesos s’uneixen al casament d’en Teseo i l’Hipòlota; l’Oberó i la Titania es reconcilien, i en Bottom, ja sense el cap d’ase, torna a la ciutat per a protagonitzar la representació teatral, tan plena de despropòsits com de diversió.

L’exposició dramàtica d’aquest discurs sobre el món passional es concreta en unes poques i escollides lleis teatrals, que el text de Shakespeare acaba convertint en normatives: concentra l’escenari de les transformacions en només un àmbit (el bosc màgic), durant un període de temps molt breu (només una nit), i amb la reunió d’un grup de personatges destinats a barrejar-se a partir d’un filtre màgic (substituïble per un altre objecte o per la mera atmosfera de somni que presideix l’obra). Aquest model de comèdia coral admet dues conclusions diferents: o es retorna a l’ordre primer, o se’n crea un altre nou. Però, invariablement, consistirà sempre en un ordre, que deixa als personatges amb la vaga nostàlgia d’una altra vida oculta, reservada i nocturna.

L’exasperació temporal que suposa la disposició dels fets en una única nit contribueix a fer operar l’obra com una denúncia de la volubilitat dels sentiments amorosos, una crítica a l’arbitrarietat dels impulsos i de la impossibilitat de que el desig sigui estable. Així, doncs, en un món d’embolics on res és el que sembla, els objectes normalment tenen un alt valor dramàtic: un mocador, o una carta, trobats fatalment en un lloc imprevist, generant equívocs que alteren la placidesa de la rutina sentimental. Un filtre amorós, com passa en aquesta obra, podrà ser el succeïdor d’aquests objectes dinamitzadors de la enamorada. Però el desordre suposa la legitimació final de l’ordre: la desviació de la tranquil·litat posa en joc el desig, però demana un final estabilitzador.

Tot esperant Godot

http://es.slideshare.net/MarcelaLagos/analisis-de-esperando-a-godot

slide hare

SOBRE LES LECTURES: COMENTARI DE TEXT/MEDEA

PREPAREM LES PROVES D'ACCÉS A L'INSTITUT DEL TEATRE 

http://www.institutdelteatre.cat/ca/estudiants/secretaria-academica-general/acces-als-estudis.htm

• Eurípides. Medea. Traducció Àngela Carramiñana. Barcelona: La Magrana, 2016. 112 p. (Clàssic Grecia i Roma)
• Shakespeare, William. El somni d'una nit d'estiu. Traducció de Joan Sellent. Barcelona: Arola, 2014. 115p. (Textos a part. Teatre contemporani ; 129).
• Gordon Craig, Edward. L'Art del teatre. Traducció de Rosa Victòria Gras. Barcelona: Institut del Teatre, 1990. 187p. (Monografies de teatre. institut del Teatre ; 33)
• Beckett, Samuel. Tot esperant Godot. Traducció Joan Oliver. Barcelona: Edicions 62, 2015. 111 p. (La butxaca. Teatre)
• Mayorga, Juan. El chico de la última fila. Ciudad Real: Ñaque, 2007. 67 p. (Ñaque Literatura. Obras; 10)

MATERIAL PROVES D'ACCÉS:

material http://www.institutdelteatre.cat/site1/files/doc1744/material-interpretacio-proves-d-acces-esad-2016-17.pdf

Com fer un comentari de text teatral? Algunes pautes: 


1. CONTEXT
Situar el fragment dins de l'escena, l'acte i l'obra.
Quin paper juga aquest fragment dins del conjunt de l’obra.

2. TEMA
De què tracta el fragment. Quins temes i subtemes es tracten. Quines idees s'exposen.

3. ESTRUCTURA
Com s’organitza el fragment en funció de:
 La trama: Canvis de tema per exemple.
 Ritme: Pauses. Canvis de ritme. Observar també si la tensió creix, si és un
moment culminant (Clímax) o de descens de la tensió (anticlímax).

4. PERSONATGES
Anàlisi dels personatges que hi intervenen.
En analitzar els personatges en el fragment en qüestió hem de tenir en compte els
següents factors:
 Com és: Caracterització: Característiques físiques i morals. La caracterització pot
ser directa (feta pel mateix autor en acotació, per un personatge en una
intervenció) o indirecta (la deduïm de la seva forma d'actuar, de les seves paraules,
etc.) Com parla: el seu llenguatge. Tipus: Es un personatge rodó o pla?
 Com actua: Quines són les seves intencions? Què el motiva? Com reacciona, o
canvia el personatge al llarg del fragment?
 Què ens transmet: Antagonismes o aproximacions entre els personatges. Contrast
o semblança entre ells. Quines emocions desperta? Quin és el seu simbolisme?

5. RECURSOS EXPRESSIUS
 To o caràcter del fragment: comentar si hi predomina un to humorístic, dramàtic,
líric, narratiu, tràgic, etc
 Estil i llenguatge: Analitzem el registre lingüístic, l’ús de llenguatge figurat, símbols,
etc.
( Ús de recursos o efectes teatrals: Decorats, llum, vestuari, efectes sonors, d'altres
elements).

Hem de procurar donar sentit a l'anàlisi dels recursos explicant el seu significat o la seva
funció.

6. CONCLUSIÓ
Fer una síntesi del que hem analitzat, tot donant una visió de conjunt del funcionament i
significat del fragment comenta

EURÍPIDES: MEDEA

Sobre Eurípides: l'autor va coincidir amb l'època de la il.lustració sofística i del lideratge dAtenes sobre Grècia. L'autor va ser testimoni de l'evolució de la democràcia  i del màxim esplendor fins als conflictes de la guerra del Peloponès..Nascut a Salamina cap al 480aC- 406aC. Va ser el tercer dels grans poetes tràgics( amb Èsquil i Sòfocles), Escriví unes norantes obres, entre les quals Alcestis, Les suplicants,les Bacants i Electra...

Els seus conciutadans no van apreciar les seves obres,acostumats a les de Sòfocles,  de tragèdia heroica, atès que les seus personatges eren "massa humans" i moguts per passions, els quals parlaven amb un estil més planer  i col.loquial , i amb raonaments àrids...A vegades s'enfronta amb els déus  aparèixer personatges com dones, infants...que resulten normalment més marginals, que hom creia que podien restar grandesa als conjunt d'herois tràgics...

De fet, Eurípides fa baixar els personatges del pedestal del mite i els acosta a l'home de carrer...Ens  són humans, amb passions, contradiccions, errors, sense  aquella aureola mítica, solemnitat majestàtica dels altres herois...

De vegades, empra la solució del DEUS EX MACHINA, un final on apareix una deïtat a l'escenari final de l'obra.

BLOC SOBRE MEDEA http://elblogdemara5.blogspot.com.es/2008/09/anlisis-resumen-de-medea-de-eurpides.html

Medea és una tragèdia d'Eurípides que formava part d'una tetralogia: les tragèdies Filoctetes i Dictis, i el drama satíric els Segadors. L'obra va ser representada en el seu conjunt per primera vegada l'any 431 aC a Atenes, dins de les festivitats de les Dionísia, en què va obtenir el tercer premi.

  http://latragediagriega.blogspot.com.es/2009/11/medea-de-euripides-o-la-justificacion.html
http://perdidasmusas.blogspot.com.es/2013/07/euripides-medea-argumento-y-critica.html

Treball sobre els personatges femenins a les tragèdies d'Eurípides. Visió de l'arquetip:
http://personal.biada.org/~eureka/wp-content/uploads/2014/03/TREBALL_-Arquetips-femenins-trag%C3%A8dies-Eur%C3%ADpides.pdf

VAM ESTRENAR AMB ÈXIT, CONTENTS!!! 

Divendres 29 d'abril del 2016  vam estrenar l'obra

 QUÈ DIUS QUE QUÈ? 

Una colla de quinze gags, com quinze estacions d'un trajecte en un tren que s'acabarà estimbant, per tal de reflectir la idea del viatge, a vegades impossible,  cap a la comunicació autèntica. En la majoria dels gags els alumnes havien participat en la seva creació, a partir d'improvisacions fetes a classe. També hi havia un parell de  peces de les T de Teatre  i dues adaptacions molt lliures d'un parell de contes de Monzó, del llibre Perquè de tot plegat. El tema a l'entron del qual giraven totes les peces era la comunicació. Així en un primer gag, Per què serveixen les paraules, tots els actors tenien un monòleg que anaven sumant un rere l'altre, sense escoltar-se,  fins a formar un guirigall, que acabava quan un personatge desesperat demanava silenci i es feia la pregunta essencial: per què serveixen les paraules si no ens escoltem?  En un altre gag,  una colla de joves es troben en un bar, no es comuniquen entre ells,  tots estan abduïts pel seu mòbil, fins que un demana que es facin una selfie per enviar a un tal Mario, talment la festa fos una passada. Una broma sobre el postureig. En  un altre hi ha una declaració d'amor  d'una parella que juga amb el malentès, fins que descobreixes que tot el seu amor el dedicaven  mòbil, talment fos un amant absorbent...o un gag sobre un congrés de neurociència i comunicació que acaba amb la mediadora ( Martina Kalasnikov)   per la pau en un tiroteig...o un gag com Rumor, on es mostra la cadena de disbarats que es va creant a partir d'una xafarderia i molta mala intenció...Podem dir que vam quedar molt satifests, perquè la reacció del nostre públic va ser molt positiva. Objectiu complert: divertir i, si podíem, alhora fer reflexionar una estona...

QUÈ DIUS QUE QUÈ?

Com ens comuniquem...???

NOU ESPECTACLE ABRIL 2016, QUÈ DIUS QUE QUÈ???

I ARA QUÈ?...


DONCS, ASSAJANT COM BOJOS EL NOU ESPECTACLE...


- QUÈ DIUS? QUÈ DIUS QUE... FEU?

- UN NOU ESPECTACLE!

- QUÈ DIUS ARA! I COM ES DIU?

QUÈ DIUS QUE QUÈ?

FOTOS MEMORABLES PER NO OBLIDAR...!