Resum Toni Jodar (4oct'12)

Toni Jodar explica la dansa moderna i contemporània (4oct’12). AMÈRICA La dansa clàssica La dansa sempre està lligada al context social i cultural del seu moment, és per això que la dansa clàssica, com el romanticisme, divideix la realitat en dos universos: el terrenal, i el poètic. En aquest segon habiten els desitjos, la lleugeresa, ... Es cerca la ingravidesa, es vol arribar tan amunt que s’ inventen les sabatilles de puntes. Una de les característiques fonamentals de la dansa clàssica és l’en dehors, i les cinc posicions dels peus seran la seva codificació. La dansa moderna Com a reacció a aquests i altres codis de la dansa clàssica i de la rigidesa de la societat americana de principis del segle XX, Isadora Duncan (1878-1927)es treu les sabatilles per contactar amb el terra; canvia els mallots per robes amples com túniques, per sentir la llibertat del seu cos i se’n va a la natura per ballar amb el mar, l’aire, les flames, la terra. Ballarà en llibertat amb els quatre elements i, tot i que no crearà una escola, influirà a d’altres ballarins que sí que ho faran: neix la dansa moderna. També a Estats Units, destacaran noms com Loie Fuller (1862-1928), Ruth Saint-Denis (1877-1968) i Martha Graham (1894-1992). Aquesta última parteix del batec del cor com a mecanisme de generació de moviment “CONTRACT” i “RELEASE”, associat amb la respiració: Inspiració-contract, espiració-release. La Martha Graham col•locarà les cames en dedans i en flex. Tindrà una visió particular pel que fa a la relació entre contracció i emoció que li servirà per introduir al seu moviment les sensacions dramàtiques. És per això que anirà a buscar els grans drames de la història de la literatura com per exemple Antonio i Cleopatra de Shakespeare. Uns anys més tard, José Limón(1908-1972)crearà un diàleg entre la SORTIDA I LA RECUPERACIÓ DEL PROPI EIX que donarà lloc a moviments pendulars. El seu estil apel•la a la joia, a la vitalitat. “DIGUES-ME COM ET MOUS I ET DIRÉ QUI ETS”. La dansa contemponània Merce Cunningham (1919-2009)Va ser solista de la companyia de Martha Graham, i d’ella pren el concepte contracció-tensió per dividir-la i agafar la contracció sense tensió i així obtenir la FORMA CORBA. També trenca amb la idea de frontalitat de l’escena amb el públic. Els seus ballarins comencen a ballar fora de l’escenari. No només descentralitza l’espai sinó que el democratitza: “L’espai balla”. A més, vol analitzar el moviment, estudiar-lo per la seva cinètica no pel que pugui significar, deslliga el moviment de la dansa del món literari, de la transmissió d’una història. El moviment tampoc està subordinat a una música, es val per si mateix “DANCE IS NOT EMOTION BUT MOTION”. Amb ell neix la dansa contemporània. Els seus alumnes crearan el moviment postmodern. D’acord amb el mestre pel que fa al trencament que promou, discrepen però amb la muscularitat en la formació del ballarí, aquests coreògrafs extreuen el moviment a partir de tres supòsits: 1. CONTACTE entre superfícies corporals, entre cos i cosa,... 2. EXPLORACIÓ DE LES ARTICULACIONS DEL COS, si em deixo portar per les sensacions líquides i articulars crearé moviments suaus. 3. ENERGIA, a mitjans finals del segle XX els Estats Units rep molta immigració oriental i per tant seran habituals pràctiques com Tai-chi, ioga, meditació. L’energia generada d’aquestes activitats es pot recollir i transformar en moviments de dansa. Neix el concepte d’ECONOMIA MUSCULAR, es genera moviment amb menys esforç i menys tensió muscular= els essers són més eficients. Aquest fet ens porta al concepte MINIMAL (menys és més)(1)=dansa conceptual. EUROPA A principis de segle el món social i cultural, queda marcat per les dues Guerres Mundials (Pintura: expressionisme alemnay: Klimt; filosofia: Kafka; òpera: Weber; cine: Nosferatu, Metròpoli). Pel que fa a la dansa, destacarem la figura de Mary Wigman (1886-1973), que recollirà la crispació de la realitat en les seves coreografies. Utilitzarà màscares per neutralitzar la mirada i destacar els moviments corporals. Serà representant juntament amb la Pina Baush (1940-2009)de la dansa expressionista. Aquesta coreògrafa va ser alumna de Kurt Jooss (1901-1979)que va coreografiar The green table (1932) obra premonitòria de la IIGM que es caracteritzarà per l’ampliació dels rols dels ballarins, creant així la dansa teatre. _____________________________________________________________________ (1)Ludwig Mies Van der Rohe(1886-1969) aplica aquest mateix concepte a l’arquitectura. Bibliografia ABAD,A. (2004), Historia del ballet y de la danza moderna, Madrid: Música Alianza editorial. Webgrafia http://www.luciernagaclap.com.ar/articulosrevistas/2_cunningham.htm. http://es.wikipedia.org/wiki/Kurt_Jooss.

MACBETH Els generals escocesos Macbeth i Bànquo regressen victoriosos d'una batalla contra les tropes noruegues. En un erm es troben amb tres bruixes que profetizen que Macbeth serà Senyor de Cawdor i Rei d'Escòcia i que l'estirp de Banquo regnarà a Escòcia. El Rei d'Escòcia, Duncan executa al Senyor de Cawdor per traïció i el lliura el senyoriu a Macbeth. Macbeth veient que el destí anunciat per les bruixes es va complint i animat per la seva esposa, assassina Duncan quan aquest s'allotja al seu castell. Els fills del Rei, Malcolm i Donalbain fugen espantats cap a Anglaterra i Irlanda respectivament pel que la sospita del regicidi recau en ells. Macbeth, com a parent més pròxim, és nomenat Rei d'Escòcia. Perquè no es compleixi la profecia de les bruixes respecte a Bànquo, Macbeth envia sicaris per a matar Bànquo i el seu fill Fleance. Bànquo mor, però el noi aconsegueix escapar. Macbeth té cada vegada més al·lucinacions i el fantasma de Banquo se li apareix. Espantat, consulta les bruixes i aquestes li diuen que es guardi de Macduff, Senyor de Fife; que cap home parit per dona podrà mai vèncer a Macbeth; i que el seu poder es mantindrà fins que el bosc de Birnam entri a Dunsinane. Macbeth fa assassinar la dona i els fills de Macduff. Aquest mentrestant ha partit cap a Anglaterra per a unir-se a Malcom, legítim hereu de la corona escocesa, i han reclutat un exèrcit de 10000 homes per a entrar a Escòcia. El sentiment de culpabilitat torna boja Lady Macbeth que acaba traient-se la vida. L'exèrcit de Malcom talla arbres del bosc de Birnam i escudats rera d'ells, els homes entren a Dunsinane. Macduff, que havia estat tret del ventre de la seva mare abans d'hora, acaba amb la vida de Macbeth. Malcom és proclamat Rei d'Escòcia.

La tragèdia va néixer del ditiramb, himne dedicat a Dionís, el déu no sols del vi, sinó de la fertilitat i de la commoció extàtica. En les festes consagrades a aquesta divinitat es formava un cor de camperols disfressats de sàtirs per entonar cants que eren interromputs per exclamacions i comentaris del director o corifeu. La matèria d’aquests himnes es reduïa a narrar les aventures de Dionís, les seues llargues peregrinacions per tota la terra, les seues persecucions i les seues desgràcies alhora que les seues alegries i exaltacions. En tot això hi havia moviment i vivacitat. Més tard, al segle VI aC es va introduir la senzilla novetat d’afegir al ditiramb un altre actor que dialogara amb el corifeu, enfront del cor, que també intervenia en l’acció, amb la qual cosa va sorgir el drama pròpiament dit. Dos elements bàsics, que ja es troben en la fase primitiva de la tragèdia, han conferit sempre a la tragèdia grega el seu caràcter essencial: Dionís i el mite. L’element bàsic de la religió dionisíaca és la transformació. L’home arravatat pel déu, introduït en el seu regne mitjançant l’èxtasi, és un home distint del que era quan es trobava enmig del tràfec del món. De la transformació sorgeix l’art dramàtic. També és dionisíaca la indumentària dels actors: la màscara.

Veure slide hare: Aristòtil i tragèdia. MACBETH: VEURE FRAGMENT DE LA PEL.LÍCULA DE POLANSKI

OPERETTA, BEN AVIAT AL TEATRE VICTORIA! FEU-HI UNA ULLADA! http://www.teatrepoliorama.com/wp-content/uploads/2012/06/Guia_Didactica_baixa.pdf

COMENÇA EL NOU CURS 2012-2013 I VENIM AMB LES PILES CARREGADES I PROPOSTES NOVES. COMUNICAREM BEN AVIAT LES ACTIVITATS MITJANÇANT EL BLOC ON TAMBÉ HI PENJAREM LES ACTIVITATS DIDÀCTIQUES I ALTRES INFORMACIONS D'INTERÈS. VINGA, DONCS, SOM-HI, A PENCAR, A JUGAR, A INVESTIGAR, A APRENDRE!

                            ELS ESCÈNICS EMPENYEN ENDAVANT!

MEMÒRIA I VALORACIÓ DE LES ARTS ESCÈNIQUES. CURS 2011/2012

Memòria del curs de batxillerat escènic, curs 2011/2012

COL.LABORACIÓ ENTRE ARTS ESCÈNIQUES I ANATOMIA APLICADA.

Objectius:

• Iniciació al llenguatge escènic.
• Realització d’un projecte conjunt, que reculli les habilitats treballades a cadascuna de les assignatures.
• Introducció a la gestió d’un espectacle: horaris, assaigs, vestuari, utillatge, recursos tècnics ( so, llum i  àudiovisual).
• Participació en els espectacles i col.loquis de l’ESTRUCH de les companyies residents organitzats especialment per al nostre batxillerat escènic.
• Anar a veure una gran producció escènica.

Activitats realitzades:

Totes les activitats han estat escollides conjuntament amb l’Estruch i el professorat escènic implicat en funció del seu interès pedagògic i qualitat artística (totes les companyies tenen un gran reconeixement i una trajectòria artística excel·lent. Cal dir que moltes d’elles, després de l’estada a l’Estruch estrenaven a Barcelona – Grec, Victòria ...i feien “bolos” pel país ).  Cadascuna d’aquestes activitats han comportat un treball previ o posterior de reflexió crítica. Per això, també ha estat de molta utilitat el BLOG D’ARTS ESCÈNIQUES, que ha permès una bona difusió dels materials didàctics. A més, per a la bona organització s’han creat grups de Facebook per a cadascun dels espectacles de producció pròpia, per controlar assistència voluntària a espectacles fora de l’horari lectiu. Així, ens informàvem dels assaigs, notícies relacionades, canvis de darrera hora i altres urgències.

Ca l’Estruch:

• Límits (27 setembre ‘11 12:30).
• Alas en los pies: Pepe Hevia (2 desembre ’11 12:00).
• Cambuyon. (16 desembre ’11 12:00).
• Col·lapsar (23 març ‘12 12:00).
• L’estansa (13 abril’12 12:00).
• TACS (18 maig ’12 12:00) Només 1r.
• Pseodocotrone: Marcel·lí Antúnez (31 dijous ‘12 10:00).

Espectacles a Barcelona:

• Cop de rock, Teatre Victòria (19 octubre ’11).
• Itdansa,  Auditori de Cornellà (25 gener ’12 11:00).

Espectacles fora d’horari lectiu:

• Hipstory Brodas bros, Sant Cugat (28 octubre ’11 nit).
• No sé si de Marta Carrasco, Estruch (16 desembre ’11 nit).
• Cambuyon, Estruch (11 febrer ’12 nit).
• Operetta,  Faràdula ( 22 març ’12 nit).

Club Natació Sabadell:

• Sessions sincronitzada 1h30’ (18 i 25 novembre ‘11 13:30-15:30).

Activitats de producció pròpia:

• GAGS AGGS (17 febrer ’12) Mostra de teatre a partir d’activitats realitzades a classe, en clau humorística i entorn al tema de la crisi.  

• Calidoscopi (26-30 març+ postproducció) Treball de coreografia col·lectiva amb  dos objectius principals:  1.coordinar un grup de persones molt nombrós amb una finalitat estètica. 2.cohesionar la comunitat educativa.

• Paraules per al Miquel (23 abril ’12) Espectacle poèticomusical, amb ombres xinesques en homenatge a Miquel Tebé. L’organització va anar a càrrec dels alumnes de literatura catalana del batxillerat escènic.

• L’amor és... (26 abril ’12) Espectacle de final de curs, elaborat conjuntament amb les dues assignatures, al voltant de l’amor i les seves contradiccions.

 

Valoració

Ha estat un curs molt complert, amb activitats força variades i, en general, molt interessants perquè han aportat diferents visions del món escènic, de les seves expressions, així com ens han permès comprendre l’exigència i rigor que són necessaris per desenvolupar qualsevol projecte amb èxit.

El vincle amb l’Estruch, malgrat que ha pogut ocasionar algunes molèsties, considerem que és per a l’alumnat un gran privilegi i una experiència difícilment substituïble. Hem intentat, sempre que s’ha pogut, evitar el màxim de problemes/interferències amb les altres assignatures. Així, sempre que se’ns ha demanat i ha estat possible, hem realitzat canvis de dates o horaris. Cal dir que, com que no sempre és ni ha estat possible, agraïm moltíssim la  comprensió del professorat afectat i esperem que aquest balanç de les activitats doni millor perspectiva del que estem treballant.

Valorem molt positivament la col·laboració amb el Ferran Huguet i el seu equip tècnic ( Miquel García, Roger Benet, Emili Casas, Mike Aguilera) que han mostrat una gran dedicació, en esforços i en hores. Per aquesta raó, considerem que caldria contemplar la creació d’un càrrec- amb dedicació reconeguda- que coordini totes les activitats lligades a la sala d’actes, ja que el que hi ha a l’actualitat només contempla el manteniment i reparació de l’equip tècnic, i realment, es realitzen moltes més tasques que aquestes.)

Per part nostra, ens hem adonat que caldria una millor previsió del recursos tècnics necessaris per als espectacles, per tal de facilitar la tasca de l’equip tècnic. Per això, amb l’alumnat de batxillerat de 2n hem elaborat una fitxa que acabarem de polir amb el Ferran Huguet, on es reflecteixin les necessitats i permeti una bona comunicació per a cada espectacle.

De cara el curs vinent, proposem:

1. Mantenir la relació amb l’Estruch i continuar vetllant per interferir el menys possible amb les assignatures afectades. Avisar amb el màxim d’antelació al professorat implicat.
2. Participar també en un espectacle a Barcelona, segurament al teatre Victòria.
3. Realitzar un espectacle conjunt de cara el 3r trimestre, probablement a l’entorn de l’obra de Pere Calders, per celebrar també el 100 anys d’aquest autor.
4. Iniciar les indagacions per organitzar de cara propers anys, passada la recessió!!!, un viatge a Londres per veure un musical.
5. Continuar la biblioteca/mediateca sobre Arts Escèniques i ampliar els DVDS

6. Mantenir la comunicació amb el BLOG i el Facebook.
7. Realització d’un enregistrament i muntatge de totes les activitats realitzades de producció pròpia.
8. Continuar, en la mesura que sigui possible,  amb la informació de la cartellera d’escèniques i procurar la implicació amb l’alumnat en el seu disseny i distribució.

Sol.licituds de cara el curs vinent:

1. Habilitar una aula pròpia per a les Arts Escèniques, amb projector, canó i cortines que puguin enfosquir l’aula. Si fos possible, cobrir el sòl amb linòleum.
2. Contemplar en l’horari de les dues una hora ( guàrdia, no lectiva) que ens permeti la coordinació.
3. Mantenir una reducció d’una hora com a tutoria tècnica per poder realitzar les tasques pròpies d’un seminari ( organització d’activitats, programació, valoració, manteniment del blog, així com per la dedicació fora d’horari lectiu que implica la realització dels espectacles.)

ÚLTIMA CLASSE: VISIÓ PANORÀMICA DE LA HISTÒRIA DEL TEATRE

1. Orígens del teatre ( V-VI aC)

2. Teatre clàssic: Grècia (noms de la Tragèdia: ÈSQUIL, SÒFOCLES I EURÍPIDES/ Comèdia: ARISTÒFANES

2.1 Roma: COMEDIA DE PLAUTE I TERENCI

 3. Teatre a l'Edat mitjana (lligat a les celebracions litúrgiques/AUTOS del XV

4. TEATRE DEL RENAIXEMENT (de caràcter neoclàssic)

4.1 Commedia dell'arte ( en parlem més avall i presentem els personatges i les seves màscares)

5. Teatre isabelí: SHAKESPEARE

6. Teatre XVII francès, la comèdia de MOLIÈRE/tragèdia: RACINE I CORNEILLE

7.  Segle d'Or espanyol (XVII): LOPE DE VEGA, CALDERÓN DE LA BARCA

7. Teatre romàntic: VÍCTOR HUGO, JOSÉ ZORRILLA (el mite de Don Juan Tenorio)

8. Realisme rus: STANISLAVSKI

9. Thékhov

10. Teatre nòrdic: Ibsen

11. Oscar Wilde

12. XIX i XX: Realisme dramàtic americà: Eugene O'Neill, Tennesse Willliams, Arthur Miller

11 XX : Bertold Brecht, Luigi Pirandello i Beckett

12: Nous camins de l'escena?

SOBRE COMMEDIA DE L'ARTEhttp://historiadelartegestual.blogspot.com.es/2007/09/la-commedia-dell-arte.html

L'ESPECTACLE DEL DIA 27, UN ÈXIT. ENHORABONA A TOTHOM: ACTORS, ACTRIUS, BALLARINS, BALLARINES, TÈCNICS...( està pendent de penjar les fotos i l'edició del vídeo realitzada pel Roger Benet)

QUÈ HEM FET DURANT AQUEST CURS 2011/2012?
FEM MEMÒRIA?
De fet, tot està dispers pel blog, però aquí en teniu un petit resum. El millor: l'experiència i coneixement que n'hem extret.

ESPECTACLES VISTOS:

COP DE ROCK, DAGOLL DAGOM, TEATRE VICTORIA, BARCELONA, 19 OCTUBRE
BROTHER BROSS, ESTRUCH, OCTUBRE
ALAS EN LOS PIES, PEPE HEVIA, CONTEMPORÀNIA, ESTRUCH, 2 NOVEMBRE
CAMBUYÓN, DANSA FUSIÓ, ESTRUCH, NOVEMBRE (ASSAIG OBERT)/ABRIL: ESTRENA
OPERETTA, FARÀNDULA,MARÇ
ESTANÇA, PEÇA DE TEATRE I CIRC, ESTRUCH, ABRIL

ESPECTACLES PENDENTS:

TACS, EMMANUEL RIBOT, DANSA, 18 MAIG
MARCEL.LÍ ANTÚNEZ, EXPERIÈNCIA ESCÈNICA, 31 MAIG

ESPECTACLES REALITZATS per nosaltres:

GAGS: TEATRE CONTRA LA CRISI, CARNESTOLTES 2012 ( vegeu la filmació)
CALIDOSCOPI ( vegeu la filmació)
L'AMOR ÉS... ( 27 ABRIL 2012)

A més, les activitats de l'àrea de música:
Sortida al Liceu.

DIA 23 MARÇ, DOBLE ESPECTACLE...!

MATÍ A L'ESTRUCH, ASSAIG OBERT DE BALL CONTEMPORANI: COLAPSAR

NIT, A LA FARÀNDULA, UNS QUANTS: OPERETTA. UNA AUTÈNTICA DELÍCIA!

http://othersidesoulmate.blogspot.com.es/2011/05/cuando-la-emocion-aflora-operetta-del.html

Una seixantena d'alumnes de batxillerat d'arts escèniques assisteixen a un assaig obert a L'Estruch

Una seixantena d'alumnes de batxillerat d'arts escèniques assisteixen a un assaig obert a L'Estruch

17 FEBRER ESTRENEM GAGS/AGGS!

Cine mut, i en blanc i negre: the kid, Chaplin/The artist

http://www.youtube.com/watch?v=u2WHbQ9n6bE

http://www.youtube.com/watch?v=OK7pfLlsUQM

TITELLES

http://www.youtube.com/watch?v=AnM2xbWJY9s